Entrar


imagen seccin

Problemes amb les pagues extra: què fer si no estàs d'acord amb la quantia

Rebre dues pagues extraordinàries a l'any o prorratejar les pagues extres en les dotze mensualitats. Aquest és el debat que es genera quan s'acosta juny, mes triat majoritàriament per a atorgar la paga extra d'estiu. Cada  empresa la gestiona de manera molt diferent. Però, qui pren la decisió? Quan es comencen a generar? Què fer si no s'està d'acord amb la quantia? Cotitzen les pagues extres?

Fa més de 70 anys que es van instaurar les pagues extra a Espanya i hui dia es regulen en l'article 31 de l'Estatut dels Treballadors.  En ell s'estableix que: 'El treballador té dret a dues gratificacions extraordinàries a l'any, una d'elles en ocasió de les festes de Nadal i l'altra en el mes que es fixe per conveni col·lectiu o per acord entre l'empresari i els representants legals dels treballadors. Igualment es fixarà per conveni col·lectiu la quantia de tals gratificacions'.

Dos a l'any o el prorrateig

Existeixen dues opcions majoritàries a l'hora de percebre la quantia de les pagues extres: dos a l'any o prorratejar aqueixes quantitats i abonar-les juntament amb el salari habitual.  Aquesta decisió haurà d'estar fixada en el conveni col·lectiu i correspon a l'acord al qual arribe l'empresari amb els representants legals dels treballadors.

Els experts de DAS Segurs recorden que si les pagues extres estan prorratejades, hauran de vindre indicades de forma clara en la nòmina, ja que en cas contrari, el treballador podrà realitzar una reclamació de quantitat exigint el seu abonament.

La quantia de les gratificacions també es fixarà per conveni col·lectiu i la meritació serà anual amb caràcter general, llevat que hi haja un pacte exprés o que el conveni col·lectiu indique una altra cosa. Però, quins feixos si no estàs d'acord amb la quantitat? Des de DAS Segurs recomanen al treballador presentar una reclamació de quantitat davant el Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació (*SMAC), amb l'objectiu que les parts puguen arribar a un acord sobre el pagament. Però, si no hi ha acord, o havent-hi acord l'empresari no paga la quantitat a la qual s'ha compromés, el treballador pot reclamar davant la Jurisdicció Social.

Encara que no és necessari comptar amb advocat per al procés de mediació, els experts de DAS Segurs estableixen que el millor per al treballador és assistir amb un professional del Dret Laboral que l'assessore en tot el procés, tant en la mediació com en l'actuació davant els jutjats si calguera recórrer a ella.

Les pagues extres no cotitzen directament (cada treballador realitza unes aportacions a la Seguretat Social per les pagues convencionals de tots els mesos en funció del seu salari, que són deduïdes de la seua nòmina), però si carreguen amb la retenció de l'IRPF, recorden des de DAS Segurs. En definitiva, quan el treballador rep una paga extra, només hauran de descomptar-li l'IRPF, ja que les aportacions a la Seguretat Social ja han sigut abonades prèviament.

Pot consultar la notícia original ACI

962200601
Sant Tomàs, 2
46850 - Olleria (l')
(Valencia)
adl@lolleria.org